Logo UPV
Curso

VALENCIANO B2.1 EN LÍNEA (ASÍNCRONO)

  • Desde: 29/09/20
  • hasta: 3/12/20
  • Campus Virtual
  • Online

Preinscripción desde el 9/07/20

Promovido por:
Vicerrectorado de Recursos Digitales y Documentación

Responsable de la actividad:
Vicerrector/a Responsabilidad Social Y Cooperación


Modalidad

Presencial Online Emisión en directo

0 horas

60 horas

0 horas
Lugar de impartición
Campus Virtual
Curs en línia

Precio Colectivo Plazos Desde Hasta
0,00 € Personal UPV - - -
20,00 € Alumno UPV 1 plazo - -
20,00 € Alumni UPV PLUS o AAA UPV 1 plazo - -
20,00 € - Alumno UPV
20,00 € - Alumni UPV PLUS o AAA UPV
0,00 € - Personal UPV
No permitido - Público en general

Objetivos

Comprendre les idees principals de textos complexos, i expressar-se amb un grau de fluïdesa i d'espontaneïtat que faça possible la interacció habitual amb parlants nadius.

Acción formativa dirigida a

Els estudiants i els membres d'Alumni PLUS UPV, de l’AAA UPV, el PAS i el PDI de la UPV i el personal assimilat a aquests dos col·lectius (el personal de les empreses vinculades a la CPI i el personal extern dels instituts de la UPV).


Profesores

  • Elisa Giner I Salvà Asesor/a Lingüistico

Temas a desarrollar

Fonètica i ortografia
Vocalisme. Mots de vocabulari bàsic amb vocals àtones de dificultat relativa: enyorança,
assemblea, vernís, ambaixador, muntanya, poguera, títol, suportar, etc.
Pronúncia de les e/o obertes i tancades. Excepcions.
Síl·laba. Diftongs i triftongs.
Accent. Accent diacrític. Excepcions de l’accentuació (llémena, pólvora, Dénia…). Ús de
l’accent amb els adverbis acabats en -ment.
Dièresi. Dièresi en síl·labes tòniques: estalvi de la dièresi en tots els casos.
Guionet. Guionet en la combinació de pronoms febles i en paraules compostes.
Oclusives. Ortografia i pronúncia de les consonants oclusives a final de paraula, present
d’indicatiu acabat en p/t/c, terminacions en -etud/-itud.
La b/v. Ortografia i pronúncia de les consonants b/v en els mots d’àmbit general. Imperfet
en -ava i alternances u/v, p/b; x, cc.
Alveolars. Ortografia i pronúncia de les consonants alveolars en els mots d’àmbit general:
s, ts, z, tz, ss, c, ç. Ortografia i pronúncia de la s sonora i sorda en casos d’àmbit general.
Mots amb terminacions -missió, -gressió, -pressió, compostos i derivats. Fonètica sintàctica que implique s sonora en posició inicial, final i intercalada. Ortografia i pronúncia del so
[ks] i [gz] amb les lletres x, cc (taxa; examen, exèrcit; acció).
Palatals. Ortografia i pronúncia de les consonants palatals en mots d’àmbit general: g/j,
tg/tj, ig; x, -ig, tx, ix. Grups -jecc-, -ject-. Escriptura dels derivats de les paraules acabades
en -tx i -ig (escabetxar, despatxos, rojor, lletja).
Nasals. Ortografia i pronúncia de les consonants nasals en els mots d’àmbit general: m +
b/p/m; n davant v. Excepcions.
Laterals. Ortografia i pronúncia de les consonants laterals en els mots d’àmbit general: l, l·l,
tl, ll, tll. Grups al·l-, col·l-, il·l-, -el·la, -il·la.
Ròtiques. Ortografia i pronúncia de les consonants ròtiques en els mots d’àmbit general: r/rr.
La h. Ortografia i pronúncia de la h en els mots d’àmbit general: muda i aspirada.
Signes de puntuació. Coma en enllaços d’oracions simples, enumeracions i vocatius. Punt
i seguit. Dos punts davant d’una enumeració, davant de citacions textuals i exemples. Punt
i a part com a marcador de paràgrafs diferents. Punts suspensius en enumeracions o
oracions inacabades. Signes d’interrogació i admiració. Guió en el discurs directe i en l’inici
de diàleg. Cometes en les citacions textuals.
Convencions gràfiques. Abreviatures d’ús més freqüent: Sr./Sra., c/, c., núm., etc.
Morfologia i sintaxi
Els substantius i els adjectius
Flexió de gènere i nombre del substantiu. Casos especials (alcalde/alcaldessa, orfe/òrfena…). Canvis de significat segons el gènere (llum, pols, terra, clau, etc.).
Remarques sobre el gènere de paraules com afores, senyal, anàlisi, etc.
Adjectius acabats en -aç, -iç i -oç (audaç/audaços/audaces...). Alternança -leg/-loga
(filòleg/filòloga, homòleg/homòloga).
Concordança del nom amb l’adjectiu (anàlisi sintàctica, estudiant tenaç…).
Els determinants i els quantificadors
Ús de l'article i absència d'article (infinitius substantivats).
Article neutre. Forma i usos més corrents de l'article amb valor neutre.
Sistema binari i ternari dels determinants demostratius.
Usos de les formes àtones dels possessius en tractaments protocol·laris o de cortesia
(ses majestats, sa santedat).
Numerals: ordinals, partitius (mig, terç, quart, una cinquena part).
Abreviatures de numerals ordinals (1r, 1a, 2n, 3r, 4t, 5è, 5a, 1rs, 5ns, 7es...) i perífrasis
equivalents (la que fa dotze).
El numeral cardinal u/un.
Ús dels quantitatius variables i invariables.
Ús de quant i bastant.
Ús de les locucions més freqüents que fan funció de quantitatiu (bona cosa de, gens ni
mica de, un grapat de, un muntó de, un fum de).
Ús dels indefinits variables i invariables (diversos, diferents, qualsevol, tal, tothom,
alguna cosa).
Distinció entre res, gens i cap (No vol res. No queda gens de vi. No tinc cap ordinador).
Els pronoms
Ús de pronoms personals forts (mi, si, vostè, vostès). Pronoms forts darrere de preposició (sense mi, amb tu).
Morfologia i col·locació de pronoms febles (apostrofació i guionet) en combinacions
binàries.
Ús de pronoms febles en funció de CD, de CI, d’atribut i de CC.
Combinacions binàries de pronoms febles (reflexius + CD, reflexius + atribut, CI + CC,
CD + CC, CI + CD).
Combinació de pronoms febles en la conjugació dels verbs anar-se'n, tornar-se'n, eixir- se'n.
Pronoms interrogatius i exclamatius: usos de qui, què, com, on, quin/a, quan, quant, per
què.
Pronoms relatius. Usos de que, què, qual, on, qui.
Pronoms relatius neutres. Usos de la qual cosa, cosa que, fet que. Casos habituals.
Classificació de les oracions subordinades de relatiu: substantives (Els qui vulguen
vindre, que ho diguen. El que diu no té sentit); adjectives (L’ordinador que m’he comprat
és compacte); adjectives especificatives i explicatives (Els alumnes que han llegit el llibre han superat la prova. Els alumnes, que han llegit el llibre, han superat la prova);
adverbials (He anat on m’havies dit).
Els verbs
Conjugació de verbs irregulars velaritzats més habituals (córrer i derivats, acabats en
-ndre, vocal + -ure i -ldre, i derivats) i verbs irregulars habituals.
Conjugació de verbs irregulars amb canvis vocàlics (collir, bullir, tossir...).
Conjugació de l’imperfet d’indicatiu regular i irregular (veia, queia, rèieu...).
Conjugació de l’imperatiu: imperatiu i present de subjuntiu d’alguns verbs. Ordres en
negatiu (no + subjuntiu).
Verbs irregulars: anar, fer, escriure, seure, dur, venir, tenir, saber, ser; admetre, permetre.
Variació de les desinències verbals (cante = canto = cant).
Classificació sintàctica de verbs. Verbs copulatius i predicatius.
Classificació morfològica de verbs. Verbs regulars i irregulars, pronominals.
Usos del verb haver-hi en diferents temps verbals i en combinacions habituals amb
altres pronoms febles.
Estructures oracionals: oracions impersonals amb el verb haver-hi.
Usos bàsics de ser i estar.
Usos semiatributius de quedar-se, posar-se i tornar-se.
Ús agramatical de l’infinitiu amb valor imperatiu (No fumar).
Formes més corrents dels verbs irregulars, especialment les no personals, en verbs com
els següents: conèixer, dir, escriure, fer, poder, prendre, saber, tenir, venir, viure, voler.
Perífrasis incoatives. Perífrasis d’obligació, de probabilitat, de realització recent,
d’aproximació.
Els adverbis
Adverbis i locucions adverbials d’afirmació, negació i dubte (també, i tant, no cal dir-ho,
tampoc, de cap manera, potser, qui sap...).
Les preposicions
Preposicions: ús de amb/en, a/en (casos clars de diferenciació).
Preposicions que precedeixen parts del dia, mesos de l’any, estacions i festes.
Preposicions sense, per i per a davant de sintagma nominal.
Caiguda de la preposició davant de que àton.
Les conjuncions
Conjuncions adversatives (en canvi, per contra, no obstant això...), distributives (així
com, no solament...), causals (a causa de, per culpa de, com que...).
Ús de què a l'inici d'oracions interrogatives i exclamatives.

Components lèxics i semàntics
Lèxic quotidià dels àmbits educatiu i professional.
Lèxic bàsic de documents formals com cartes, correus electrònics, sol·licituds, etc.
Llengües i gentilicis més usuals.
Lèxic per a la descripció espacial, física i de personalitat.
Derivació des del punt de vista morfològic: afixos més usuals (prefixos i sufixos). Derivació
des del punt de vista semàntic: significació dels prefixos i dels sufixos més corrents
(diminutius, augmentatius, noms d'oficis, etc.).
Sufixos de derivació que designen plantes i arbres, conjunts, dimensions i mides, qualitats,
estats, acció o efecte d’una acció, tendències, doctrines i ideologies.
Ús del guionet en compostos i derivats: derivats per prefixació (arxiconegut, expresident,
precristià, pseudofruit, sotssecretari, vicerector, ultraconservador...), derivats amb el prefix
no- o absència del guionet (no-violència, no violent...), compostos de dos elements amb
significat ple (bocamoll, agredolç, centpeus, gira-sol, cara-xuclat, penja-robes...), compostos repetitius i expressius (xano-xano, xup-xup, corre-cuita...), compostos en què figura el
nom d'un punt cardinal (nord-est, sud-africà...).
Sinònims i antònims (vocabulari habitual).
Relacions lexicosemàntiques: la comparació.
Manlleus (currículum, mòbil, sandvitx, handbol...).
Mots més usuals del vocabulari bàsic que habitualment reben interferències d'altres
llengües.
Tabú i eufemisme.
Frases fetes i refranys.
Onomatopeies.


Contacto

Página web: http://www.upv.es/spnl

Certificación

Aprovechamiento

Modalidad

ONLINE

Curso

2020-2021

ECTS

6

Campus

Virtual

0 h

Presenciales

60 h

Online

Quiero recibir información sobre esta actividad.

@