NOUS TERRITORIS DE LA NO FICCIÓ

1a sessió. Del documental a la No Ficció. La denominació documental ha desbordat amb escreix el seu tradicional àmbit d'actuació. Ja no és possible singularitzar-lo com a gènere específic ni molt menys com a categoria confrontada amb la ficció. Abans bé, jardí de senderes que es bifurquen, el fet documental s'ha expandit fins a organitzar un espai ambigu i en constant mutació: el cinema de no ficció. En aquesta primera sessió, s'analitzaran alguns cineastes i obres que han obert nous camins en aquest trajecte com són: Jean Luc Godard, Chris Marker o, en el cas espanyol, Basilio Martín Patine o Víctor Estarrufe.
2a sessió. No Ficció i memòria. En un context social en què la memòria s'ha situat en el centre dels processos de reconstrucció històrica, el documental ha fet seua la necessitat de donar veu als subjectes. De l'autobiogràfic i l'anònim, a la confrontació amb personatges essencials en l'esdevenir històric, alguns cineastes han atorgat un important valor a la funció testimonial. Aquesta sessió se centrarà, entre uns altres, en cineastes com Claude Lanzmann, Joshua Oppenheimer, o Rithy Panh.
3a sessió. No Ficció i metratge oposat. Com construir un discurs audiovisual lligat a allò real mitjançant materials ja filmats? Com fer pròpies unes imatges que procedeixen d'un altre temps, d'altres històries? A través de l'estudi de cineastes com Peter Forgacs, Yervant Gianikian i Angela Ricci o Andrew Jarecki, s'analitzaran aquells artefactes audiovisuals que es constitueixen a través d'estratègies apropiacionistes de metratges ja existents.
4a sessió. No Ficció i animació. Que el canvi digital ha influït en la nostra percepció del món resulta alguna cosa inqüestionable en l'actualitat. També per al documental: la funció inicial de la imatge fotosensible que ho sustentava s'ha vist sacsejada per la irrupció de la imatge animada. Pel·lícules com Vals amb Bashir, Persépolis o Arrugues, han irromput amb força reclamant el seu espai en l'àmbit de la no ficció.
5a sessió. No Ficció i webdoc. La linealitat de la narració audiovisual clàssica s'ha vist trencada amb l'emergència dels entorns digitals interactius. El documental també s'ha fet ressò del canvi. La valoració polièdrica de la realitat ha trobat acomodament en projectes assentats en la interactivitat i la condició multimèdia de la web. Webdocs com Welcome to Pine Point, Highrise: Out My Window, o els diferents exemples del Laboratori d'Innovació Audiovisual de RTVE, donen bon compte de les possibilitats retòriques de la hipertextualitat.