1. LA SAFOR. ALQUERIES I CASES DE POBLE
JUAN BAUTISTA TORMO FLORES
Objectiu del curs
L'arquitectura tradicional és una excel·lent eina per a comprendre la cultura d'un territori i la seua història.
El curs tracta d'abordar des de diferents facetes una qüestió transcendent: l'evolució i el canvi en l'hàbitat rural de la Safor. La industrialització primer, la motorització més recent, la terciarització de l'activitat econòmica han fet retrocedir el món rural, els seus assentaments i els seus cultius. Assistim a una reculada o abandó de les terres de cultiu, amb l'aparició de cultius impropis i, paral·lelament, l'arquitectura tradicional és objecte d'una banalització accelerada amb pèrdua total dels oficis artesanals.
Resum i Temari del curs
Després d'una breu introducció sobre l'evolució històrica dels nuclis rurals i els costums tradicionals, ens permetran entendre la funcionalitat i la construcció tradicional, la lliçó dels "mestres d'obra". Les tècniques artesanes i sostenibles de la construcció artesanal. La falta de models adequats d'intervenció i conservació dels nuclis rurals i les dificultats de la normativa
Temari i Desenvolupament del Curs
BLOC I. La Safor. Evolució històrica dels nuclis rurals i dels seus costums tradicionals
La formació dels assentaments.
Tipologies de nuclis rurals i dels seus habitatges
El nucli rural en l'actualitat. La vida en els pobles Tradicions i creences
La població. El turisme i les segones residències
BLOC II. La Safor. L'entorn rural i la cultura material
El paisatge
La propietat rural
La construcció de l'espai públic
Els models d'intervenció i conservació del nucli urbà. La normativa urbanística
BLOC III. La Safor. L'arquitectura tradicional
La tipologies de les cases
Els altres edificis: l'Ajuntament i l'Església Els oficis de la construcció
Les obres de manteniment i reforma Els sistemes constructius
2. UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA
TELMO GADEA BOIX
Objectiu del curs
L'alumne coneixerà, després d'una introducció teòrica, les principals obres i estils de la història de la música aprenent a situar cadascuna d'elles en el seu context i època concretes.
Coneixement general de la història de la música, els seus principals estils i obres al llarg de les èpoques aprenent a contextualitzar cadascuna d'elles.
Resum i Temari del curs
Després d'una introducció teòrica en la qual se situarà la sessió en l'època i contingut concret, es realitzarà un viatge per la història de la música des dels seus orígens fins a l'època més actual, recorrent els diferents estils, característiques i instruments de cadascun d'ells, a manera de ruta guiada que ens transportarà als diferents escenaris i amb els principals autors.
Temari i Desenvolupament del Curs
1. Origen de la música
2. Música de l'Edat Mitjana
3. El cant gregorià
4. Música del Renaixement
5. Música Barroca
6. Música clàssica
7. Música moderna i contemporània
3. INTERROGANT LA REALITAT: CLAUS DEL CINEMA DOCUMENTAL
Objectiu del curs
L'alumne s'endinsarà en una de les categories més importants de la història del cinema, posant en valor les estratègies amb les quals el documental interpel·la a la realitat.
Conèixer les principals claus de comprensió del documental cinematogràfic.
Elaborar un criteri propi per a la valoració del cinema documental.
Conèixer les fites més importants de la història del cinema documental, sent capaç de posar-ho en relació amb el context històric i social.
Resum i Temari del curs
Es proposa com una aproximació polièdrica a una de les categories més fèrtils de la història audiovisual. A través de l'anàlisi i posada en valor d'alguns dels jalons històrics més importants del cinema documental, s'interrogarà una categoria que s'ha caracteritzat per la seua confrontació amb la realitat. Del documental clàssic a les noves formes de no-ficció, el curs proporcionarà les claus necessàries per a la seua valoració.
Temari i Desenvolupament del Curs
El present curs desenvolupa una revisió global i polièdrica d'una categoria fàcilment recognoscible a primera vista, però que es torna cada vegada més esmunyedissa a mesura que ens acostem a ella. Caracteritzada en principi per la seua particular relació amb la realitat, el documental ha anat evolucionant alhora que obria nous camins estilístics en la seua confrontació amb la realitat.
Interrogant la realitat: claus del cinema documental, juxtaposa una visió històrica d'aquesta categoria amb una valoració teòrica. D'una banda, traça un recorregut que arranca en les originàries vistes dels operadors Lumière amb el sorgiment del cinematògraf, i culmina amb el sorgiment d'aqueixa macro-categoria contemporània que és el cinema de no-ficció. D'altra banda, posa en valor els diferents conceptes teòrics, formals i estilístics que defineixen a la pràctica documental en la seua confrontació amb aquell altre àmbit audiovisual que és la ficció.
La metodologia del curs promou l'activa participació de l'alumnat en les dinàmiques de les sessions. Es prioritzarà per tant la classe magistral participativa, establint-se un diàleg obert docent/alumne a partir de les orientacions metodològiques, filmogràfiques i bibliogràfiques previstes per a la sessió.
Les sessions estan concebudes per al debat a partir del visionat i anàlisi de pel·lícules, completes o fragmentades, que resulten significatives per al tema de cada sessió.
Continguts
I. La realitat irromp en la pantalla: amb l'arribada del nou mitjà d'expressió a la fi del s. XIX, la captació i mostra de la realitat quotidiana va poder satisfer la febricitat de la mirada que havia travessat tot el segle. Els operaris Lumière, eixien a filmar als matins unes escenes i uns actors que podien veure's projectats en la pantalla a la vesprada.
II. Observant l'altre: de l'entorn proper al més llunyà, el cinema es va fer documental en els anys 20 quan va projectar la seua mirada cap a l'altre. Robert J. Flaherty i els seus documentals "etnogràfics" sobre cultures indígenes, van assentar gran part dels mecanismes estilístics del documental clàssic.
III. Temps convulsos: el documental es fa polític Els anys 30 i 40 van obligar el documental a prendre partit en uns complexos processos històrics que van culminar en la Segona Guerra Mundial. De la propaganda del New Deal a la denúncia social de les Hurdes, terra sense pa, passant per la propaganda nacionalsocialista del triomf de la voluntat, el documental va perdre la seua mirada virginal i es va convertir en operador instrumental dels discursos polítics que ho organitzaven.
IV. La tornada a la realitat: el cinema directe. Amb el canvi generacional operat en els anys 60, afermat en les possibilitats tecnològiques d'equips de filmació més lleugers i barats, el cinema va poder eixir al carrer a donar testimoniatge de la realitat en brut, sense filtres ni mediacions. El cinéma verité, el free cinema o el direct cinema van ser els seus més notables representants.
V. El documental com a forma artística: el cinema assage. Despullat en gran part de la seua responsabilitat testimonial, el documental deixa de ser un reflex de la realitat per a convertir-se en un constructor de realitats: l'alè poètic, la reflexió i el diàleg interior, van eixamplar el territori documental amb cineastes com Chris Marker o Jean Luc Godard.
VI. Del documental a la no-ficció: fals documental, documental d'animació i un llarg etc. La proliferació de noves formes híbrides (documentals que recorren a l'animació, el joc intencionat amb la impostura i la falsedat, etc.) es converteixen en algunes de les senderes més transitades pel cinema de no-ficció.
4. BENEFICIS DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
ALBERT MARTINEZ APARISI
Objectiu del curs
L'alumne aprendrà les bases de la intel·ligència emocional i desenvoluparà les competències necessàries per a potenciar-la, la qual cosa li permetrà millorar la seua salut.
- Aprendre els fonaments de la intel·ligència emocional.
- Identificar les emocions pròpies i dels altres.
- Desenvolupar les competències i habilitats relacionals per a la gestió de les emocions.
- Manejar amb eficàcia les eines per a millorar la nostra intel·ligència emocional.
Resum i Temari del curs
Recentment s'ha començat a identificar la complexitat de les emocions i la seua importància en el comportament dels individus. Les emocions influeixen poderosament en la nostra vida, encara que moltes vegades no som conscients. La intel·ligència emocional s'identifica amb el fet d'apreciar i expressar adequadament les nostres emocions i les dels altres. Si som capaços de gestionar les nostres emocions aconseguirem afrontar els nostres reptes amb més èxit.
Temari i Desenvolupament del Curs
1. Intel·ligència i emocions.
a. Intel·ligència. Quocient intel·lectual.
b. Intel·ligències múltiples
c. Característiques de les emocions.
d. Origen i funcions de les emocions.
2. Tipus d'emocions.
a. Emocions primàries, secundàries i instrumentals.
b. Emocions adaptatives i desadaptatives.
3. Fonaments de la intel·ligència emocional
a. Components bàsics.
b. Fisiologia de la intel·ligència emocional.
c. Avaluació.
4. Desenvolupament de la intel·ligència emocional.
a. Tècniques.
b. Abordatge positiu
c. Aprenentatge
5. EDAT MADURA SALUDABLE, ACTITUD POSITIVA DAVANT LA VIDA I BENESTAR PSICOLÒGIC
MARYLAND MORANT GONZÁLEZ (coordinadora)
Objectiu del curs
Aquest curs pretén ajudar a millorar la qualitat de vida, augmentar el benestar general i la vitalitat psicològica dels adults majors, donant les claus per a una maduresa més feliç.
Donar a conèixer eines per a incrementar la felicitat a través de la Psicologia Positiva.
Identificar els valors i fortaleses personals per a usar-los de forma estratègica en diferents àmbits de la vida.
Conèixer les emocions positives i l'optimisme intel·ligent.
Aprendre a conèixer i potenciar la intel·ligència emocional.
Introduir la pràctica de mindfulness (atenció plena conscient) com a programa per a la reducció de l'estrès i el dolor crònic.
Conèixer les claus d'una alimentació sana per a augmentar el benestar i la vitalitat psicològica.
IMPORTANT: NO ÉS UN CURS PER A TERÀPIA DE GRUP I NO ÉS ADEQUAT PER A PERSONES AMB PATOLOGIA O TRASTORN
Resum i Temari del curs
El propòsit fonamental és introduir l'alumne en les aportacions de la Psicologia per al desenvolupament humà saludable oferint coneixements que li siguen útils a l'hora d'aconseguir una millora del seu benestar psicològic i l'ajuden a mantenir una actitud positiva davant la vida i una maduresa satisfactòria. S'utilitzarà una metodologia participativa de l'alumnat, així com activitats vivencials per la qual cosa el curs serà eminentment pràctic.
Temari i Desenvolupament del Curs
Tema 1: Introducció a la Psicologia Positiva.
Tema 2: Valors, Fortaleses persones. Concepte de Flow "fluir".
Tema 3: Emocions positives i optimisme intel·ligent
Tema 4: Intel·ligència emocional.
Tema 5: Mindfulness per al control de l'estrès i el dolor crònic
Tema 6: Alimentació sana i vitalitat psicològica
Es practicaran de forma bàsica tècniques de respiració, visualització i meditació així com algun exercici de risoteràpia.
6. L'EXPERIÈNCIA DE LA MÚSICA: DE L'ACÚSTICA A LA PSICOLOGIA
RUBÉN PICÓ VILA
Objectiu del curs
L'experiència de la música inclou fenòmens acústics i psicològics. En el curs és tracten els fenòmens objectius i subjectius lligats al procés d'escoltar la música.
Introduir l'alumne en els conceptes bàsics relacionats amb l'acústica i la percepció de la música.
Resum i Temari del curs
Des que el músic toca el seu instrument fins que experimentem les emocions vinculades a la música sentida, tenen lloc diversos fenòmens de natura molt diferent. Els continguts del curs comencen pel procés de generació del so per part de la font sonora. La seua propagació en el recinte acústic i la recepció del senyal en la nostra oïda. L'escolta de sons musicals té particularitats respecte dels sorolls. De fet, elements com ara el ritme, melodia o l'harmonia estan lligats als processos psicològics en l'escolta de la música. Finalment, s'introduirà l'alumne en el coneixement de les diferents èpoques i estètiques amb experiències auditives musicals.
Temari i Desenvolupament del Curs
I.- Acústica (5 hores)
1) Fonaments del so i de l'audició (2 hores)
2) Funcionament dels instruments musicals (1.5 hores)
3) Representació del sons musicals (1.5 hores)
II.- Psicologia (5 hores)
1) Percepció d'elements musicals (2 hores)
2) Els emocions en la música (1.5 hores)
3) Èpoques i estètiques (1.5 hores)
7. INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGÍA
PAU PÉREZ LEDO
Objectiu del curs
S'explicaran els fonaments bàsics de la sociologia. Conceptes, escoles, autors i paradigmes.
Resum i Temari del curs
El curs és un acostament a la Sociologia com a Ciència Social.
Temari i Desenvolupament del Curs
1. Els inicis de la Sociologia.
2. La Ciència de la Modernitat. Els clàssics de la Sociologia.
4. L'Escola de Chicago i el Funcionalisme Americà.
5. L'Escola Francesa.
6. Sociologies específiques.
8. MIRADES SOBRE EL RENAIXEMENT DES DE LA GANDIA DELS BORJA
SANTIAGO LA PARRA LÓPEZ (Coordinador)
JOAN ALIAGA MORELL; NÚRIA RAMÓN MARQUÉS
Objectiu del curs
El curs facilita les claus conceptuals d'un viatge virtual, que podria fer-se real, des de la Gandia dels Borja a la Roma del Renaixement.
El curs pretén explicar la directa i íntima connexió entre els Borja i el Renaixement. Estudiarem, per tant, la contribució de la família valenciana més famosa al moment històric crucial en què a Europa es posen les bases de la Modernitat.
Parlem, doncs, de l'època més esplendorosa de la història de Gandia (quan aquest topònim es fa universal) i d'un dels moments crítics de la història europea, el Renaixement, ja que va ser llavors quan es va descobrir l'home i el món (Jacques Michelet). El món conegut es va fer més gran després del viatge de Colón i molt més convuls. Va nàixer aleshores un art nou; el comerç va començar a cobrar una dimensió planetària i la mentalitat mercantil va fer més complexa la vella societat estamental; es van posar les bases del capitalisme i fins a la pròpia Església Catòlica es va dividir en dos després de la Reforma protestant...
Els Borja van assistir a totes aquestes novetats des de primera fila, de manera que, davant de l'estesa idea que considera el cognom "Borja/Borgia" com a sinònim d'escàndol i depravació, nosaltres creiem més just entendre els membres d'aquella família singular com a vertaders protagonistes del seu temps. No es tracta de canviar el color de cap llegenda sinó de ser justos amb el nostre passat, incloses les seues pàgines més brillants, per a poder entendre el present.
Resum
Els objectius comentats a dalt els perseguim a través de lliçons teòriques (amb especial recalcament en les noves formes plàstiques d'expressió, sense descurar el context històric) perseguint les petjades patrimonials dels Borja. Cadascuna d'aquestes sessions estan pensades com a mòduls autònoms, de manera que tenen sentit per si mateixes. Però, juntes totes elles, han d'ajudar a entendre el conjunt més ampli que conformen. No són, doncs, les pinzellades d'un quadre impressionista o les tessel·les d'un mosaic, que només desvetlen el seu significat quan les contemplem en el seu conjunt. Les nostres pinzellades sí que tenen sentit per separat i, en ajuntar-les, esperem que ajuden a entendre la realitat complexa i molt atractiva que conforma la base de la nostra cultura occidental.
Temari i Desenvolupament del Curs
1. Núria Ramón i Joan Aliaga: El Renaixement, un temps nou? El despertar de l'art nou
2. S. La Parra: «Van tenir les dones Renaixement?»
3. Núria Ramón: Llibres i lectors en la cort d'Alfons el Vell
4. J. Aliaga: El Quattrocento italià: artistes i humanistes a Florència.
5. J. Aliaga: La pintura del segle d'or i la conformació de l'Escola valenciana.
6. Núria Ramón: L'autèntic llegat de les dones Borja a Gandia: pintura sacra dels segles XV i XVI.
7. Núria Ramón i J. Aliaga: La Capella Sixtina i l'Alt Renaixement en temps d'Alejandro VI.
8. Núria Ramón i Santiago La Parra: Paolo da Sant Leocadio: un pintor per a la duquessa María Enríquez.
9. S. La Parra: Sant Francisco de Borja, home del Renaixement i sant el Barroc.
10. Núria Ramón: Mirar un quadre: Joan de Joanes, un pintor de l'època del sant duc Francisco de Borja.
9. LITERATURA I CINEMA: UNA MIRADA A DOS PROPOSTES ARTÍSTIQUES
EMILIA VICTORIA ENRÍQUEZ CARRASCO
Objectiu del curs
Valorar les semblances i diferències de dos mitjans molt diferents de narrar històries, reflexionant sobre el tòpic que "l'obra literària sempre és millor que la seua adaptació fílmica".
Aprendre aspectes claus de teoria literària i teoria fílmica, a partir de l'anàlisi puntual detallada d'una o dues obres literàries (breus), i les seues respectives adaptacions al cinema.
Resum i Temari del curs
Es concep com un taller teòric-pràctic, amb lectures col·lectives, comentari i anàlisi de les obres proposades, la qual cosa implica també l'anàlisi d'aspectes tècnics de teoria literària i fílmica. En aquest sentit faria falta un aula amb projector de vídeos.
Temari i Desenvolupament del Curs
- El text literari i el text audiovisual: la necessitat d'explicar històries al llarg de la història
- El concepte analitzar en teoria literària: d'Aristòtil al s.XXI
- Estructures narratives: l'emoció entre la descripció i la imatge
- L'escriptura del guió: el diàleg: un sistema comunicatiu complex
Es proporcionarà, en el seu moment, bibliografia i material teòric adequat a cada tema i s'aniran aplicant els diferents conceptes en l'anàlisi de les obres literàries i fílmiques que es proposen.
