LA GESTIÓ DELS SERVICIS PÚBLICS LOCALS DERIVADA DEL RÈGIM JURÍDIC DE LA LLEI 40/2015, DE LA LLEI 27/2013 I DE LA NOVA LLEI DE CONTRACTES DEL SECTOR PÚBLIC 9/2017

La reforma de l'article 135 de la Constitució espanyola, en la seua nova redacció donada en 2011, consagra l'estabilitat pressupostària com a principi rector que ha de presidir les actuacions de totes les Administracions Públiques, entre elles evidentment la prestació dels servicis públics locals. En desplegament d'este precepte constitucional es va aprovar la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, que exigix noves adaptacions de la normativa bàsica en matèria d'Administració local per a l'adequada aplicació dels principis d'estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera o eficiència en l'ús dels recursos públics locals i, per descomptat en la prestació de servicis públics locals. Tot això exigix adaptar alguns aspectes de l'organització i funcionament de l'Administració local així com millorar el seu control econòmic- financer.
La reforma perseguix diversos objectius bàsics: aclarir les competències municipals per a evitar duplicitats amb les competències d'altres Administracions de manera que es faça efectiu el principi «una Administració una competencia», racionalitzar l'estructura organitzativa de l'Administració local d'acord amb els principis d'eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera, garantir un control financer i pressupostari més rigorós i afavorir la iniciativa econòmica privada evitant intervencions administratives desproporcionades.
En efecte, la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, va dissenyar un model competencial que ha donat lloc a disfuncionalitats, generant en no pocs suposats situacions de concurrència competencial entre diverses Administracions Públiques, duplicitat en la prestació de servicis, o que els Ajuntaments presten servicis sense un títol competencial específic que els habilite i sense comptar amb els recursos adequats per a això, donant lloc a l'exercici de competències que no tenen legalment atribuïdes ni delegades i a la duplicitat de competències entre Administracions. El sistema competencial dels Municipis espanyols es configura en la praxi com un model excessivament complex, del que es deriven dos conseqüències que incidixen sobre plans diferents.
D'una banda, este sistema competencial municipal fa que es difumine la responsabilitat dels governs locals en el seu exercici i es confonga amb els àmbits competencials propis d'altres Administracions Públiques, generant, en no poques ocasions, el desconcert dels ciutadans que desconeixen quina és l'Administració responsable dels servicis públics.
D'altra banda, hi ha una estreta vinculació entre la disfuncionalitat del model competencial i les hisendes locals. En un moment en què el compliment dels compromisos europeus sobre consolidació fiscal són de màxima prioritat, l'Administració local també ha de contribuir a este objectiu racionalitzant la seua estructura, en algunes ocasions sobredimensionada, i garantint la seua sostenibilitat financera i això repercutix directament en la prestació dels servicis públics locals.Amb la modificació s'ha reforçat el paper de les Diputacions Provincials. Açò es du a terme per mitjà de la coordinació per les Diputacions de determinats servicis mínims en els municipis amb població inferior a 20.000 habitants o l'atribució a estes de noves funcions com la prestació de servicis de recaptació tributària, administració electrònica o contractació centralitzada en els municipis amb població inferior a 20.000 habitants, la seua participació activa en l'elaboració i seguiment en els plans economicofinancers o les labors de coordinació i supervisió, en col·laboració amb les comunitats autònomes, dels processos de fusió de Municipis.
A este respecte, cal assenyalar que per primera vegada s'introduïxen mesures concretes per a fomentar la fusió voluntària de municipis de manera que es potencie als municipis que es fusionen ja que contribuïxen a racionalitzar les seues estructures i superar l'atomització del mapa municipal. D'altra banda, s'introduïxen noves mesures dirigides a la racionalització organitzativa i integració coordinada de servicis que, junt amb les ja previstes en l'article 21 de la Llei Orgànica de 2/2012, de 27 d'abril, hauran d'incloure's en els plans economicofinancers de les Entitats Locals.
Així mateix, com a mesura de transparència, s'establix l'obligació de determinar el cost efectiu dels servicis que presten les Entitats Locals, d'acord amb criteris comuns, i es disposa la seua remissió al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per a la seua publicació. Esta mesura es considera un pas fonamental en la millora de la informació disponible, eliminant asimetries, per a la presa de decisions dels ciutadans i de l'Administració, i contribuirà de forma permanent a l'augment de l'eficiència. En este sentit, amb la publicació agregada de la informació de tots els costos efectius dels servicis prestats per totes les Entitats Locals el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques contribuïx a garantir el compliment del principi d'eficiència de conformitat amb l'article 7 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.
Un dels aspectes clau per a la prestació dels servicis públics és el foment de les figures associatives municipals, perquè es considera que les mateixes contribuïxen de forma molt efectiva a la millora en la prestació dels servicis públics per part dels ens locals, la qual cosa redunda en una millora singular de la qualitat de vida dels ciutadans. Per tant, a través del present curs s'oferix a l'alumne l'adquisició de coneixements que li permetran distingir quins servicis ha de prestar una entitat local, el paper fonamental de les diputacions provincials en la prestació dels servicis en els municipis de menys de 20.000 habitants, les formes de gestió de servicis públics locals, el veto de crear ens instrumentals per a la prestació de servicis locals en el cas que l'entitat local del que depenga l'ens instrumental o al que es vincule tinga aprovat un pla d'ajust o un pla economicofinancer. Es desenrotllen amb deteniment cada una de les formes de gestionar els servicis locals, les actuacions preparatòria per a això i, finalment, es fa referència al cost dels servicis públics locals.