ATURA A EIXA ALTURA, TALLER D'INVENCIONS ANTI PROPULSIVES

A la comunitat estudiantil universitària en general; més específicament, a estudiants del grau en Belles arts, del grau en Enginyeria del Disseny Industrial, del grau en Disseny i Tecnologies Creatives i del grau en Enginyeria Aeroespacial.

Una macro explosió en el cel. Desfets per la fricció, cauen trossets de crom, níquel i acer inoxidable sobre el Golf de Mèxic. No és una tempesta de pols, és Starship 4, l'última nau espacial desenvolupada per Space X per a vols d'anada i tornada a la Lluna i a Mart. Ha explotat en el matí del passat 20 d'abril, 4 minuts després del seu llançament.

La nova carrera espacial fa temps que ja no és una especulació llunyana. Des que l'administració de Bush va obrir licitacions públiques en 2004 per al transport aeroespacial de les seues sondes i satèl·lits, l'espai és ara un lloc practicable, també, per a les grans tecnològiques. La NASA fa ús d'infraestructures aeroespacials privades per a proveir als seus astronautes de l'Estació Espacial Internacional, Tesla llança un dels seus descapotables elèctrics a òrbita mitjana com a campanya promocional de la companyia i els vols turístics suborbitals són ja una realitat que Blue Origin — l'agència espacial de Jeff Bezos— ofereix a qualsevol civil en possessió de dos-cents cinquanta mil dòlars. Els projectes de terraformació, mineria espacial i colonització marciana, s'han convertit en algunes de les solucions que la indústria planteja davant l'escassetat de recursos en l'escorça terrestre o un possible esdeveniment d'extinció en la Terra.

El MIT, Forbes, o The Time l'han anomenat New Space Economy, el terme en business casual style que ara dona nom a aquesta nova forma de postcolonialisme espacial i capitalisme multiplanetari. Aquest impuls colonial heretat de la carrera espacial del 57, ja no utilitza les tensions post bèl·liques com a argumentari per a la seua expansió despreocupada en els ecosistemes de l'exterioritat, sinó una cosa molt més perillosa per al context contemporani; el col·lapse climàtic. La sensació d'estar assistint a l'altra part del món a càmera lenta, els auguris catastrofistes davant una possible demodistopia, l'hecatombe mediambiental, i, en definitiva, la inducció de la por en el relat climàtic, serveixen de justificació perfecta per a concebre Mart com el planeta B cap al qual preparar una fugida.

Aquest enteniment de l'espai forà com un lloc en blanc sobre el qual poder extraure benefici financer als ritmes accelerats del tecnocapitalisme, no sols reviu les lògiques de domini colonial que occident va desplegar sobre el continent americà, el territori africà i orient mitjà, sinó que, desatén la possibilitat d'una relació acurada amb les formes de vida que puguen existir en altres superfícies planetària.
Exercir una alternativa en l'univers se'ns fa indispensable davant aquest context, no obstant això, no és un lloc tan accessible com els que ofereix la geografia terrestre. La possibilitat d'ocupar o habitar l'espai exterior des d'altres postures, esdevé, tant pel costós dels mitjans i infraestructures, com pel delicat del seu accés, un exercici de democratització tecnològica i organització social —de moment— no prou desenvolupat. És per això, que qualsevol projecció d'imaginari sobre alternatives a l'exploració espacial imperant atorga a la creació artística una agència democratizant indispensable per al futur espacial.

En aquest taller abordarem les qüestions que tenen a veure amb la carrera en el seu sentit més estricte. Parlarem d'aquest renaixement competitiu. Pensarem sobre els ritmes als quals estem ocupant la galàxia per a exercir una crítica a aquesta velocitat turbocapitalista que deixa poc espai per a pensar les ètiques sota les quals actuem en l'univers. Les últimes sondes i llançadores espacials són capaces de desplaçar-se a velocitats de fins a 700.000 km/h. Totes elles utilitzen motors de reacció o propulsió. Es prendrà com a nucli d'acció del taller la força propulsiva d'aquests motors i pensarem, entre tots, elements d'anti-propulsió davant aquest mecanisme de celeritat. Dissenyarem i fabricarem dispositius per a dissipar la càrrega zenital que fa possible la propulsió i el desplaçament accelerat.