Curs

CURS SÈNIOR 2022/2023 CAMPUS GANDIA

  • Des de: 18/10/22
  • Fins a: 30/5/23
  • Campus de Gandia
  • Presencial

Promogut per:
Vicerrectorado de Arte, Ciencia, Tecnología y Sociedad

Responsable de l'activitat:
Vicerrector/a Arte, Ciencia, Tecnología Y Sociedad



Modalitat

Presencial En línia Emissió en directe

120 hores


0 hores


0 hores

Horari

De vesprada
Martes y jueves, de 16:30 a 17:30 y de 18:00 a 19:00 h

Lloc d'impartició
Sala de conferencias 1 y 4 del Campus de Gandia UPV
Certificació

Assistència

Modalitat

PRESENCIAL

Curs

2022-2023

ECTS

0

Campus

Gandia

120 h

Presencials

0 h

En línia

Preu Col·lectiu
175 € Públic en general 
175,00 € - Público en general

Objectius

Adquirir coneixements generals en diverses matèries culturals, tecnològiques i científiques


Professors

  • Vicent Jesus Altur Grau Profesor/a Titular Escuela Universitaria
  • Rafael Delgado Artes Profesor/a Colaborador/a
  • Telmo Gadea Boix Professional del sector
  • Francisco Javier Pastor Castillo Profesor/a Permanente Laboral
  • Enric Pellicer Llopis Professional del sector
  • Juan Tormo Flores Professional del sector
  • Francisco Camus Navarro Professional del sector
  • Mª Luisa Escartin Bueno Profesor/a Titular Escuela Universitaria
  • Santiago La Parra López Profesor/a Titular de Universidad
  • Jose Pastor Gimeno Profesor/a Titular de Universidad
  • Raul Terol Bolinches Profesor/a Ayudante Doctor

Temes que s'hi desenvolupen

1. CONÈIXER EL TERRITORI. RUTES PER LES COMARQUES VALENCIANES: IDENTITAT, CONEIXEMENT I GAUDI.
OBJECTIUS:
Dotar els i les alumnes de les eines per a planificar i desenvolupar activitats en el territori, per a conèixer i interpretar el paisatge propi, a més de gaudir d'una experiència multisensorial i multicultural.
RESUM:
A través de rutes, es fa un recorregut per la geografia valenciana i la seua transversalitat (humana, històrica, cultural...), ensenyant a planificar rutes en el territori i a practicar-les amb seguretat i èxit.
El protagonisme correspondrà al territori i als recursos territorials, no al mitjà de locomoció usat. Així, segons les possibilitats de cada persona, se li adaptarà un tipus de ruta diferent. Està dirigit a un públic ampli i se cercarà la interacció de les persones entre si, per a aconseguir un major enriquiment.
TEMARI:
Bloc 1. Introducció
- La geografia valenciana i els seus processos històrics: una contextualització.
- Recursos per a la planificació de rutes en totes les seues possibles variants.
Bloc 2. Recursos i punts d'interès del territori
- Les comarques del nord Penyagolosa, terra de masos: Els Ports , El Maestrat i L'Alcalatén
- Les valls fluvials del Millars i del Palància
- La vall del Túria i la Castella valenciana
- La València interior, el Massís del Caroig i la Mola de Cortes
- Terra de moriscos. Les comarques centrals valencianes (1)
- Terra de moriscos. Les comarques centrals valencianes (2)
- El centre de gravetat del país. Les planes litorals.

2. SABER LLEGIR I ENTENDRE UNA CIUTAT
OBJECTIUS:
- Proporcionar les principals claus interpretatives que permeten veure i comprendre la ciutat (viscudes o per a viure)
- Adquirir els coneixements necessaris que possibiliten a l'alumne descobrir millor una ciutat i les seues transformacions al llarg de la història. Amb això l'alumne podrà valorar i apreciar tant la seua ciutat com les noves urbs que puga visitar.
RESUM:
Després d'una introducció breu sobre els conceptes bàsics de la morfologia urbana i la seua evolució històrica. Analitzarem els assentaments humans en relació amb el paisatge ens endinsarem en els esquemes de la ciutat històrica valorant les empremtes que han deixat a les nostres ciutats actuals, per a aprofundir així a la ciutat que ha arribat als nostres dies i la seua configuració actual.
TEMARI:
1. Concepte de territori, ciutat i els seus orígens.
2. El paisatge urbà. Morfologia urbana i els seus elements
3. Tipus de sistemes de referència. La funció de la forma. La imaginació i els seus desavantatges.
4. La imatge de la ciutat i els seus components. Estructura i identitat.

3. UNA VISIÓ CRÍTICA DE LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA
OBJECTIUS:
Ajudar l'alumnat, mitjançant l'explicació d'audicions, a comprendre l'obra musical des d'un criteri històric i interpretatiu. En cap cas des d'un punt de vista tècnic musical, raó per la qual no es necessiten coneixements específics.
RESUM:
Quan assistim a una representació operística, a un concert simfònic, o a un recital de piano, sovint ens conformem en considerar si ens ha agradat o no. L'experiència auditiva és suficient per a valorar el concert. Si abans d'això coneixem el context històric, la circumstància del compositor, o la dificultat tècnica de l'obra, podem mesurar amb més eines el fet musical.
TEMARI:
- Organologia i tipus de veus humanes
- l'òpera (història des del segle XVII fins a l'actualitat)
- la música instrumental. De la música de cambra a la música simfònica.
- l'intèrpret. El geni compositor-intèrpret
- la sarsuela i el musical
- la música del cinema.

4. EL SUCRE A LA SAFOR . L'ENGINY D'OLIVA S.XVI
OBJECTIUS:
Descobrir l'edifici industrial del segle XVI d'oliva, la fàbrica de sucre, contextualitzant el moment històric.
RESUM:
Introducció del sucre a la comarca de la Safor. Context històric, social i econòmic. La presència en el territori. L'enginy màxim i únic exponent de la presència del sucre a la comarca.
TEMARI:
El sucre a la Safor
L'enginy d'Oliva segle XVI
Introducció del cultiu, condicionants socials i presència en el territori.
Implantació d'un model econòmic.
L'enginy d'Oliva, la fàbrica de sucre dels Centelles del s. XVI.

5. L'ORIGEN DE LES COSES II
OBJECTIUS:
Introduir l'alumnat en la disciplina del disseny industrial i gràfic.
RESUM:
Introducció a les idees estètiques i la seua relació amb el disseny industrial i gràfic
Estudi de l'evolució històrica del disseny a través de l'anàlisi d'objectes de la cultura material industrial
Estudi dels antecedents, gènere i evolució històrica del disseny com a disciplina autònoma.
TEMARI:
Introduir l'alumnat en la disciplina del disseny industrial i gràfic.
RESUM:
Introducció a les idees estètiques i la seua relació amb el disseny industrial i gràfic
Estudi de l'evolució històrica del disseny a través de l'anàlisi d'objectes de la cultura material industrial
Estudi dels antecedents, gènere i evolució històrica del disseny com a disciplina autònoma.

6. ART I ARQUEOLOGIA CLÀSSICA. UN VIATGE DES DE LA CULTURA HEL·LENA A L’ART ROMÀ I ELS SEUS ANTECEDENTS ETRUSCOS.
OBJECTIUS:
L'alumnat aprendrà els aspectes fonamentals de l'art i de la cultura de l'Antiga Roma: context històric i social, mitologia i religió, urbanisme, arquitectura, escultura, pintura.
- Analitzar el context històric i cultural de l'antiga civilització romana i de la seua base: els etruscos.
- Identificar i interpretar les obres d'art més representatives de la Roma Antiga i els seus models grecs.
- Aprendre aspectes de la cultura clàssica romana a través del cinema i de la literatura
- Interpretar els trets de la cultura clàssica que romanen vius en l'actualitat
- Proporcionar als participants tots aquells elements necessaris per a un millor coneixement artístic i cultural de la cultura clàssica.
- Partint del context històric, caracteritzar i analitzar l'art i la cultura romana i la seua repercussió en la societat posterior.
RESUM:
El curs té com a finalitat que l'alumne adquirisca i comprenga els aspectes fonamentals de l'art i de la cultura de l'Antiga Roma: context històric i social, mitologia i religió, urbanisme, arquitectura, escultura, pintura. Així com els seus antecedents culturals etruscos i hel·lens.
TEMARI:
1.- Introducció a l'Art clàssic.
2.- La base cultural de Roma: els etruscos i hel·lens.
3.- El mite de la formació de Roma.
4.- Societat i cultura durant la república romana.
5.- El primer magnicidi que canvià la història d'Europa.
6.- El principat d'August. Comença l'Imperi.
7.- Art: Arquitectura i enginyeria romana
Escultura romana
Pintura romana
Mosaics o opus tesellatum.
Altres manifestacions culturals.
8.- Anàlisi de les obres mestres de la cultura romana.
9.- Roma cultura del pragmatisme i de l'oci.

7. LA POESIA DEL DISSENY
OBJECTIUS:
Donar a conèixer el món del disseny-art
RESUM:
El curs se centrarà a donar a conèixer el món del disseny-art, com una branca paral·lela al disseny convencional. Un món molt desconegut per a la majoria, però amb una gran llibertat per a explorar la cara poètica del disseny. Agruparem els dissenys aplicant 5 criteris diferents. Explicarem els fonaments de cadascun i, sobretot, donarem a conèixer, mitjançant imatges, els autors més rellevants a cada categoria.
TEMARI:
Animal (la naturalesa, l'animalitat )
Mestissatge (de tota mena)
Arquitectura (com una de les arts, amb majúscules)
Geometria (la màgia de la matemàtica)
Les formes orgàniques (la llibertat i el fluir de les formes i de la vida)

8. LES BORJA
OBJECTIUS:
Reivindicar el protagonisme històric de les dones, retornant-los la veu silenciada (quan no deliberadament deformada) a algunes d'elles que van tenir un destacat protagonisme en l'apassionant història de la família Borja.
RESUM:
Farem un recorregut per la història completa de la família Borja (des de Xàtiva a Gandia, passant per Roma), però en clau femenina, emplaçant als seus protagonistes en el context del Renaixement, que és la base de la Modernitat i moment crucial en la història de les dones. Ens detindrem en el cas peculiar del ducat de Gandia i, per descomptat, parlarem també dels homes. La novetat és que ho farem sense oblidar les dones.
TEMARI:
I.- ISABEL DE BORJA, LA DONA “VARONIL”.
La figura d'Isabel de Borja -germana d'Alfons de Borja (Calixt III) i vídua primerenca amb diversos fills, entre ells el futur Alexandre VI- ens situa en el punt de partida de l'irresistible ascens de la família Borja, vencent les dificultats socials, econòmiques i també polítiques que feien molt difícil imaginar que dos membres d'aquesta família pogueren arribar a governar l'Església Catòlica en menys de cinquanta anys.
II.- ALEXANDRE VI, PAPA, POLÍTIC, PARE… I MARE
Encara que des de fa molt temps el cognom Borja s'identifica amb tota mena d'escàndols, el més original del pontificat d'Alexandre VI (1492-1503) no serien els seus afers sexuals, sinó la defensa del paper polític del papat a la Itàlia de Maquiavel. A diferència d'altres papes, ell no va ocultar els seus fills, de manera que els historiadors l’han definit apel·lant a la triple <P> de Papa, Polític i Pare. Però nosaltres creiem que ací falta la <> M de “Mare”, com veurem estudiant la correspondència amb el seu fill Juan, el II duc de Gandia i espòs de María Enríquez.
III.- LES MORISQUES DELS BORJA.
No hi ha “senyors” sense “vassalls”, banquets sense cuina ni riquesa sense algú que la produïsca. L'esplendor dels Borja s'assentava en els enormes beneficis del sucre, que en el ducat de Gandia no era un cultiu associat a la mà d'obra esclava, com ocorre en la resta del món, sinó als moriscos. Les morisques, sempre en l'ombra, exercien ací una doble funció crucial: per un apart, participaven amb el seu treball en l'elaboració de l'or blanc dels Borja (una forma precapitalista de producció, pionera en el seu temps); i, per una altra, elles eren les guardianes de la tradició musulmana en un ducat com el de Gandia, on fins el 1609 la major part dels seus habitants resaven a Al·là. Parlem d'unes dones marginades, que van compaginar la seua participació en una forma de producció nova amb el seu protagonisme en la salvaguarda de la tradició.
IV.- LUCRÈCIA BORJA EN EL RENAIXEMENT DE LES DONES.
Hi ha dos Lucrècies molt diferents: la que va viure a Roma, al servei dels plans polítics del seu pare, i la duquessa de Ferrara durant la segona meitat de la seua vida. Cap de les dues va ser una depravada ni una santa. Com a filla d'un papa considerat un intrús per les grans famílies italianes, ella sempre va estar exposada a tota mena de crítiques, insídies i enveges. Com a protagonista del seu temps, hem d'entendre que el Renaixement tampoc va ser igual per als homes que per a les dones.
V.- MARÍA ENRÍQUEZ, ESPOSA PACIENT, NORA REBEL, REGENT AUDAÇ I MONJA DECIDIDA.
María Enríquez de Lluna va fer major d'edat el ducat borjà de Gandia en emancipar-lo de l'estreta tutela que exercia ací el Vaticà des que el cardenal Rodrigo Borla (després papa Alexandre VI) el va comprar en 1485 per al seu primogènit Pedro Luis. El que intentarem explicar és per què parlem d'aquella dona excepcional i molt piadosa com a esposa pacient, nora rebel, regent audaç i monja decidida. Tractant-se dels Borja, la realitat supera a la ficció una vegada més.
VI.- SER DUQUESSA I DUQUESSA VÍDUA DE GANDIA.
Ser duquessa de Gandia només estava a l'abast de les grans famílies castellanes, que eren les úniques que podien pagar el dot (el més alt del Regne) que els ducs de Gandia demanaven per a casar el marquès de Llombai, títol que ostentava l'hereu del ducat. Ser duquessa vídua de Gandia tampoc va resultar fàcil per a elles pels problemes que normalment van tenir, l'una després de l'altra, per a percebre les rendes que els corresponien, d'acord amb l'estipulat en els seus respectius contractes matrimonials. Les noces entre les famílies nobles eren un contracte que pactaven els pares dels contraents, en el qual la núvia es limitava a lliurar-se al marit que li assignaren per a parir un hereu.

9. DE LA RÀDIO Al PODCAST
OBJECTIUS:
- Explicar breument els 100 anys d'història de la ràdio repassant els moments de major rellevància
- Presentar què és el podcast i com funciona
- Conèixer les fases del procés de creació d'un podcast i les eines que es necessiten per a la seua producció
- Visitar uns estudis de ràdio
RESUM:
El podcàsting ha revolucionat el món de la ràdio, un mitjà de comunicació de masses a les portes de complir el seu primer segle de vida. Els continguts “a la carta” han transformat la manera com moltes persones consumeixen informació radiofònica, i han obert la porta a nous formats. Internet, com a canal a través del qual escoltar aquestes peces sonores, permet segmentar d'una manera més definida els públics i crear continguts específics per a la divulgació social, cultural i política. En aquesta assignatura viatjarem pels 100 anys d'història de la ràdio analògica per a acabar analitzant les últimes dècades de so digital.
TEMARI:
1. De la ràdio al podcast: un segle de so.
1.1 La ràdio, un mitjà de comunicació de masses
1.2 La Societat de la Informació i del Coneixement i el podcast
2. El procés de creació d'un podcast
3. Els podcasts d'èxit
4. Els estudis de ràdio i podcast professional



Visita altres cursos relacionats amb...

història de l'art cultura universitat de majors disseny poesia