Tots els membres de la UPV, Campus d'Alcoi (PDI, PAS, estudiants i membres de l'Associació d'Antics Alumnes).
1. ESTRUCTURA DE LA PROVA
Aquesta prova d'avaluació constarà de dues parts:
1.1. Part escrita: dividida en tres apartats d'acord amb els continguts que s'especifiquen en el programa.
Àrea de comprensió lectora. Cal llegir un text i respondre diverses qüestions de dos o més opcions: textuals, de contingut , de derivació, de síntesi o de sinonímia. Val un 15% de l'examen.
Àrea d'expressió escrita: Consisteix a redactar un text sobre un dels dos temes que s'ofereixen a l'examinand. Almenys una d'aquestes dues possibilitats de redacció tractarà sobre algun dels continguts corresponents al marc sociocultural que recull el programa. Val el 25% del conjunt de l'examen.
Àrea d'estructures lingüístiques: Consisteix en la resolució d'un test de normativa sobre els continguts gramaticals que recull el programa (ortogràfics, morfosintàctics i lèxics). Val el 30% del conjunt de l'examen.
1.2. Prova oral (expressió i interacció oral) que consistirà en la lectura en veu alta d'un text i una conversa sobre el tema d'aquest. L'alumnat ha de demostrar que pot produir textos orals d'acord amb els objectius i continguts del programa. L'àrea d'expressió oral val el 30 % de la nota del conjunt de l'examen, però és eliminatòria. En la prova oral es poden obtenir 15 punts.
L'apte se situa en 11 punts. Les persones que obtenen 9 o 10 punts poden compensar la nota global amb la part escrita.
Tenint en compte que la metodologia didàctica que apliquem en el curs és l'enfocament comunicatiu, a l'hora d'avaluar la prova oral es tenen en compte els paràmetres següents relacionats directament amb les habilitats referides al discurs oral:
Llegir: L'examinador/a proporciona un text breu a l'examinand i li deixa un temps prudencial (entre 5 i 10 min) perquè s'hi familiaritze. A continuació, l'examinand ha de llegir en veu alta aquest text. Durant la lectura en veu alta l'examinador avalua la fluïdesa i la correcció lectores i fa les anotacions pertinents en una graella. Aquesta habilitat s'avalua sobre 5 punts.
Parlar: L'examinand fa una exposició oral referida al tema del text que ha llegit per a demostrar que l'ha entés i que és capaç d'expressar idees completes al voltant del tema en qüestió. A continuació, l'examinador/a pot fer algunes preguntes a l'examinand sobre aquest mateix assumpte. Durant aquesta part de la prova, que dura uns 10 min, l'examinador avalua l'adequació del discurs a la situació comunicativa, la fluïdesa de l'expressió i la correcció d'aquesta. Aquesta habilitat s'avalua sobre 10 punts.
PROGRAMA DEL NIVELL B2 O INTERMEDI
2.1. Gèneres textuals.
2.1.1. Habilitats receptives
Comprensió oral
-Converses i entrevistes de l'àmbit laboral i dels mitjans de comunicació.
-Textos dels mitjans de comunicació: publicitat, notícies, informacions diverses.
-Instruccions i explicacions de cert grau de complexitat.
-Xarrades i parlaments sobre temes d'interés general i temes relacionats amb els interessos o amb l'àrea professional de l'aprenent.
Comprensió lectora
-Textos informatius i directius dels àmbits social, laboral i acadèmic: fullets, catàlegs, instruccions i prospectes de caràcter general.
-Textos dels mitjans de comunicació: anuncis, notícies, entrevistes.
-Articles i reportatges divulgatius sobre temes d'interés general i temes relacionats amb els interessos o l'àrea professional de l'aprenent.
-Textos característics de la cultura popular: rondalles, llegendes, cançons.
2.1.2 Habilitats productives
Expressió oral
-Converses i entrevistes de formalitat mitjana.
-Missatges i encàrrecs en un contestador automàtic.
-Intervencions en programes dels mitjans de comunicació.
-Intervencions breus en reunions dels àmbits laboral, social i acadèmic.
-Lectura de comunicats informatius i avisos per mitjà d'altaveus.
-Exposicions breus a partir d'esquemes i guions en actes públics dels àmbits social, laboral i acadèmic.
-Lectura en veu alta d'anuncis, fragments de fullets, prospectes informatius i cartes.
Expressió escrita
-Textos breus dels àmbits familiar i social: notes, invitacions, felicitacions.
-Textos informatius dels àmbits laboral i social: notes, avisos, anuncis.
-Correspondència dels àmbits familiar i social: postals i cartes.
-Comunicats informatius i avisos per a ser llegits a través d'altaveus.
-Textos informatius breus: anuncis per a la premsa, anuncis per a taulers informatius.
-Textos dels àmbits laboral i social: cartes poc complexes, sol-licituds, currículums, escrits per a publicacions d'àmbit restringit.
-Notes, apunts i esquemes de textos orals i escrits, com ara parlaments, xarrades i articles breus, sobre temes d'interés general i temes relacionats amb els interessos o amb l'àrea professional de l'aprenent.
-Esquemes i guions com a suport escrit d'exposicions orals breus.
2.2. Elements lingüisticotextuals
2.2.1. Text
2.2.1.1. El text com a unitat de comunicació
Concepte i propietats
-Concepte de text.
-Les propietats del text: adequació, coherència i cohesió.
-Concepte d'adequació.
-Concepte de coherència.
-Concepte de cohesió.
Etapes de producció
La planificació
-Generació d'idees segons el propòsit comunicatiu. Selecció de la informació segons el context de comunicació i el propòsit.
-Ordre de la informació.
-Planificació dels textos que es treballen en aquest curs.
-L'esquema com a eina de suport per a l'estructuració d'una exposició oral.
-Procediments per a l'elaboració d'un esquema: reconeixement i selecció de la informació rellevant.
-Organització jeràrquica i esquemàtica de la informació.
-Utilització de frases curtes i lèxic precís.
La textualització
-Progressió temàtica a partir dels factors següents:
-Grau d'especificitat del tema.
-Informació coneguda pel receptor i informació nova.
-Distribució del text en paràgrafs. Expressió de la intenció comunicativa. La referència i la connexió.
-Selecció i progressió de la informació en els textos que es treballen en aquest curs.
La revisió
-Necessitat de revisar el text durant el procés de redacció i una vegada acabat.
-Pautes i recursos per a la revisió del text.
2.2.1.2. Adequació
Situació comunicativa
Elements: emissor, receptor, propòsit, missatge, codi, canal, context / situació.
Registre
-Factors que els determinen: intenció, tema, canal i grau de formalitat.
-La intenció: tria de la modalitat oracional adequada a la intenció comunicativa i al grau de formalitat.
-El tema: general o específic.
-El canal: textos orals o escrits; textos orals a través d'un mitjà de difusió; utilització de codis no verbals; interacció emissor-receptor; text escrit per a ser llegit en veu alta; adaptació escrita d'un text oral (resums, supressió d'incorreccions, etc.).
-El grau de formalitat: proximitat entre els interlocutors; tractament familiar o formal (tu / vosté); context de producció; interjeccions, vocatius, expressions, etc. que expressen la proximitat entre emissor i receptor; frases fetes, refranys, etc. com a mostra d'expressivitat.
Gènere
-Convencions, disposició, objectius.
-Disposició de la informació en notes, felicitacions, invitacions, cartells, avisos i anuncis.
-Disposició de la informació en postals, cartes familiars, anuncis per a la premsa i taulers informatius.
-Disposició de la informació en cartes formals, sol-licituds, currículums i escrits per a ser publicats en butlletins o revistes d'àmbit restringit.
2.2.1.3. Coherència i cohesió
Gèneres textuals
-La conversa. Estratègies i recursos que l'estructuren: torns de paraula, rèpliques, preguntes i respostes, repeticions, etc.
-La carta. Estructura: salutació, nucli (presentació, desenvolupament i conclusió) i comiat. Diferències entre la carta familiar i la formal. Selecció d'informació i progressió.
-Textos orals. L'entonació i les pauses com a elements de transmissió de la coherència i el significat del text.
-L'article. Selecció d'informació rellevant i progressió de la informació en textos breus per a publicacions d'àmbit restringit.
-La sol-licitud i el currículum. Estructura formal.
Funcions textuals dels elements de la llengua
Referència
-Els articles, els demostratius i els possessius com a elements d'expressió referencial.
-La referència de temps, lloc i persona mitjançant elements lingüístics amb un significat donat per la situació específica de l'enunciació:
pronoms personals forts (jo, tu...)
adverbis, locucions i sintagmes adverbials (avui, ací, així, despús-demà, la setmana que ve...)
-L'ús de sinònims com a coreferents textuals que contribueixen a la cohesió i a la variació lèxiques. La coreferència espacial amb els pronoms en i hi en verbs de moviment.
-La pronominalització i l'el-lipsi com a fenòmens de coreferència textual: els pronoms febles, l'elisió de subjecte, etc.
Connexió
-Enumeració de mots i sintagmes mitjançant comes i la conjunció i.
-Connexió d'oracions mitjançant el punt i seguit.
-Connectors més freqüents que actuen com a organitzadors de la informació del text (de primer, en primer lloc, abans, després, a continuació, més tard, finalment, més endavant).
-Coordinació copulativa amb les conjuncions i, o, ni i la coma.
-Coordinació adversativa amb la conjunció però.
Recursos lèxics
-Locucions i perífrasis més usuals com a recursos de variació lèxica en un text.
-Ús de formes verbals en primera persona, exclamacions, interjeccions, punts suspensius, etc., com a recursos estilístics i expressius.
-Ús del lèxic amb precisió semàntica com a recurs que afavoreix l'expressió concisa de la informació. Els recursos expressius en textos propis de la cultura popular: rima, repeticions, imatges, metàfores, lèxic, etc.
2.2.2. Morfosintaxi i lèxic
2.2.2.1. L'oració
Conceptes generals
-Concepte d'oració.
-Funció comunicativa.
-Modalitats de l'oració: enunciativa, imperativa, interrogativa, exclamativa i exhortativa.
-Estructures oracionals: oracions impersonals amb el verb haver-hi i amb verbs meteorològics.
-La construcció passiva amb es.
-L'oració simple i l'oració composta.
-Oracions compostes coordinades mitjançant conjuncions o locucions conjuntives.
Components i funcions sintàctiques
-Components de l'oració: grup nominal (subjecte) i grup verbal (predicat).
-La funció de subjecte: concepte i pronominalització amb pronoms personals forts.
-Conceptes de complement directe, complement indirecte i complement del nom.
-Predicat nominal.
-Complement de règim verbal: concepte i verbs principals que n'exigeixen.
-Complement predicatiu.
-Complements circumstancials: concepte i tipus.
2.2.2.2. Components del grup nominal
Nom
-Concepte i classificació (comú i propi).
-Flexió de gènere i nombre. Casos especials.
-Diferència de significat segons el gènere (el son / la son).
-Remarques sobre el gènere d'alguns noms (el corrent, el front).
-Expressió del gènere amb lexemes diferents (ase / somera).
Determinants i quantificadors
-L'article: concepte, classificació (determinat, indeterminat) i morfologia (gènere, nombre, apostrofació i contracció).
-Demostratius: concepte, morfologia i ús. Formes simples (este) i reforçades (aquest).
-Possessius: concepte, morfologia i ús. Restriccions.
-Numerals: concepte, classificació (cardinals i ordinals), morfologia i ús del guionet.
-Formes i usos més corrents de l'article amb valor neutre.
-Quantitatius i indefinits: concepte, morfologia i usos més freqüents.
Adjectiu
-Concepte.
-Flexió de gènere i nombre. Casos regulars i amb alteracions bàsiques. Adjectius de tres terminacions.
-Graus de l'adjectiu: superlatiu i comparatiu.
-Concordança amb el nom.
Pronoms personals
-Concepte i classificació dels pronoms personals (forts i febles).
-Morfologia dels pronoms personals forts: gènere, nombre i persona.
-Aspectes morfològics i ortogràfics dels pronoms febles (apostrofació i guionet) segons la posició respecte al verb.
-Morfologia dels pronoms febles.
-Substitució de les funcions sintàctiques de complement directe i complement indirecte.
-Ús dels pronoms en i hi amb verbs de moviment.
-Pronoms interrogatius i indefinits.
-Substitució de les funcions sintàctiques de complement de règim verbal, complement circumstancial, complement predicatiu i predicat nominal.
Pronoms relatius
-Forma i funcions del relatiu àton que.
2.2.2.3. Components dels grup verbal
Verb
-Concepte.
-Morfologia. Primera, segona i tercera conjugacions regulars. Verbs irregulars anar i estar. Els verbs ser i haver. Formes més corrents dels verbs irregulars, com ara conéixer, dir, escriure, fer, poder, prendre, saber, tenir, venir, viure o voler.
-La perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, caldre+inf. i deure+inf.
-La perífrasi de probabilitat deure + infinitiu.
-La perífrasi d'imminència (en passat) anar a + infinitiu
-Les formes no personals: infinitiu, gerundi i participi.
-Classificació: criteri sintàctic i semàntic (verbs de predicació completa i verbs copulatius) i criteri morfològic (regulars, irregulars, pronominals).
Adverbi
-Concepte, classificació i ús dels adverbis de temps, lloc i manera.
-Adverbis en -ment.
-Locucions adverbials.
2.2.2.4. Enllaços
Preposicions
-Concepte i classificació
-Usos més freqüents de les preposicions a, en, de, amb, sense, per i per a davant sintagma nominal.
-Locucions prepositives.
-Caiguda de preposició davant la conjunció que.
Conjuncions
-Concepte.
-Conjuncions de coordinació: i, o, ni, però.
-La conjunció que en oracions completives.
2.2.2.5. Signes de puntuació
-La coma en enllaços d'oracions simples, enumeracions i vocatius.
-El punt i seguit.
-Els dos punts davant d'una enumeració.
-El punt i a part com a marcador de paràgrafs diferents.
-Els punts suspensius en enumeracions o oracions inacabades.
-Els signes d'interrogació i d'admiració.
-Els dos punts davant de citacions textuals i exemples.
-El guió en el discurs directe i en l'inici de diàleg. Les cometes en les citacions textuals.
2.2.2.6. Lèxic
Unitats lèxiques i fraseologia
-Locucions i perífrasis més freqüents.
-Mots més usuals del vocabulari bàsic que habitualment reben -interferències d'altres llengües.
Reculls lèxics
-Tipus de diccionaris: principals diccionaris valencians i la seua utilitat.
-Organització del diccionari: contingut dels articles i maneig del diccionari.
Relacions semàntiques
-Sinònims del vocabulari bàsic.
-Equivalències dels mots jòquer més usuals (fer, cosa).
-Antònims del vocabulari bàsic.
Processos de formació lèxica
-La derivació des del punt de vista morfològic: afixos més usuals (prefixos i sufixos).
-La derivació des del punt de vista semàntic: significació dels prefixos i dels sufixos més corrents (diminutius, augmentatius, noms d'oficis, etc.).
-Substantius i adjectius compostos més usuals.
-Ús del guionet en compostos i derivats: derivats amb el prefix no- (no-violència, no violent); compostos de dos elements amb significat ple (agredolç, gira-sol, penja-robes); compostos repetitius i expressius (xino-xano, corre-cuita); compostos en què figura el nom d'un punt cardinal (nord-est, sud-africà).
Expressivitat del lèxic
-Frases fetes i refranys.
-El tabú i l'eufemisme.
-Onomatopeies.
2.2.3. Fonètica i ortografia
2.2.3.1. Sons i grafies
-Distinció entre so i grafia.
-L'alfabet del valencià.
-Els dígrafs: concepte i separació.
2.2.3.2. Vocalisme
-La síl-laba. Concepte. Síl-laba tònica i àtona. Separació sil-làbica.
-Pronunciació de e i o obertes.
-Accentuació. Regles. Accent diacrític en mots de vocabulari bàsic.
-Combinacions de vocals. Diftongs i hiats. Enllaços vocàlics.
-Dièresi. La dièresi en els grups qu i gu. La dièresi sobre i i u per a indicar que no funcionen com a semivocals, sinó com a vocals plenes.
-Ortografia de a i e àtones. Casos dubtosos per motius de pronúncia o interferència.
-Ortografia de o i u àtones. Casos dubtosos per motius de pronúncia o interferència.
2.2.3.3. Consonantisme
-Pronunciació i ortografia de la b/v. Pretèrit imperfet en -ava.
-Pronunciació i ortografia dels fonemes /z/ i /s/. Grafies que els representen.
-Pronunciació i ortografia de les vibrants r i rr. Emmudiments.
-Pronunciació i ortografia de les oclusives /p, t, k/ i /b, d, g/. Regles d'ortografia per a final de mot. La caiguda de la -d- i la -g- intervocàlica.
-Pronunciació i ortografia de les nasals.
-Pronunciació i ortografia de les palatals africades sonores i sordes (metge / cotxe) i de la palatal fricativa sorda (Xixona).
-Pronunciació i ortografia de les laterals. La ele geminada. Confusions l / r.
-La h en posició inicial i intercalada.
-Pronunciació dels enllaços fònics: /z/, //.
2.2.3.4. Convencions gràfiques
-Abreviatures d'ús més freqüent: c/, etc., núm., dl.
2.3. Marc sociolingüístic
2.3.1. Formació i evolució del valencià
-Concepte i classificació de les llengües romàniques.
-El valencià, llengua romànica.
-Principals períodes de la història de la llengua: orígens, expansió, Segle d'Or, decadència, Renaixença, segle XX.
-Característiques de cada període: autors representatius, fets històrics significatius.
-Estat actual de la llengua: domini lingüístic (territori, divisió administrativa, demografia); normalització lingüística (oficialitat de l'idioma, Llei d'ús i ensenyament del valencià).
2.3.2. Varietats de la llengua
Varietats lingüístiques
-Concepte de varietat lingüística.
-Les varietats funcionals.
-Les varietats geogràfiques, socials, generacionals i històriques.
-Concepte de llengua estàndard.
Varietats geogràfiques
-Concepte de llengua i dialecte.
-Els dos grans blocs dialectal: oriental i occidental.
-Trets fonètics, morfosintàctics i lèxics dels principals dialectes: el balear, el central, el valencià i el nord-occidental.
Els usos de la llengua
-La varietat estàndard i els dialectes. L'estàndard, llengua comuna. Valor de l'estàndard.
-Usos institucionals: administració pública, ensenyament, mitjans de comunicació i producció cultural.
-Usos personals.
2.3.3. Els procés de comunicació
-Elements del procés de comunicació: emissor, receptor, codi, missatge, canal i context.
-El codi verbal: la llengua com a codi en el procés de comunicació.
-Codis no verbals: gesticulació, mirada, imatges.
3. CERTIFICATS I CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ
Certificat de coneixements de valencià si se supera la prova, el qual té validesa en totes les universitats valencianes i totes les universitats de l'Institut Joan Lluís Vives.
A més, amb aquest certificat es poden obtenir crèdits de lliure elecció en qualsevol dels centres educatius de la UPV, d'acord amb l'oferta general d'assignatures i activitats de lliure elecció per al curs 2010-2011. Aquests crèdits no són acumulables entre si.
Així, si se supera la prova final corresponent al nivell B2 (Intermedi)
, es pot convalidar per 4 crèdits.
