ARTESANIA SOSTENIBLE: LA CULTURA DE L'ESPART.

Persones interessades a conéixer mètodes artesanals alternatius als plàstics per a dur a terme les seues produccions artesanals o artístiques.
Qualsevol persona interessada a conéixer la cultura de l'espart, la importància que ha tingut aquest material i el seu ús en l'evolució de la societat durant milers d'anys i les infinites possibilitats que ens ofereix en l'actualitat.

L'espart sempre ha format part del nostre paisatge tenint un alt valor ambiental i formant el que podríem denominar un Paisatge Cultural.
Durant molts segles, la vida de la gent d'aquestes terres va girar al voltant de l'aprofitament d'aquesta planta amb la qual s'han fabricat tota classe d'elements: calçat, cabassos, bosses, cordes, estores, seients, *nasas, xarxes de pesca i una infinitat d'altres objectes relacionats amb la llar, el treball en el camp o en la mar.
Tots aquests usos, oficis i coneixements, constitueixen la manifestació d'una Cultura pròpia de la nostra terra, la Cultura de l'Espart.
Tot això representa un valuós patrimoni acumulat i transmés de generació en generació, des de temps immemorials. Un patrimoni que forma part de la nostra memòria col·lectiva sent una de les herències més valuoses de la nostra identitat.
Tenint en compte tots aquests factors i atesa la importància que ha tingut i té l'espart i la seua artesania, el Govern d'Espanya va declarar el 17 d'abril de 2019 la Cultura de l'Espart, Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial d'Espanya . Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial que al seu torn es fonamenta en la Convenció de la UNESCO de l'any 2003, que diu: “els coneixements tècnics associats als oficis tradicionals artesanals formen part integrant del Patrimoni Cultural Immaterial mundial. En el seu conjunt, formen un tresor de valor incalculable per a tota la humanitat. La preservació d'aquests sabers constitueix, doncs, una responsabilitat col·lectiva que incumbeix tant les comunitats portadores com als poders públics i , en els casos on la transmissió d'aquests sabers perillaria, l'Estat i les Organitzacions Internacionals estan cridades a intervindre amb la finalitat d'assegurar la seua preservació com a patrimoni de la humanitat.